dimarts, 26 de setembre de 2017

Silencis inconfessables

"Sí, sí, s'ha acabat aquí. Què fort, tu.". Si no fos que el percentatge de lectura del meu lector m'informava clarament que ja havia arribat al final, no m'hagués volgut creure que la història del Sebastian Bergman arribava al final així.

No puc afegir gaire més a tot el que ja us he estat dient d'aquesta sèrie. Considero que és un imprescindible per a tots aquells a qui agradi la novel·la negra perquè ho té tot: una història ben dosificada i molt ben estructurada, amb un equip de personatges molt vius i reals, on la part psicològica dels protagonistes eclipsa, gairebé, el crim en sí.

Tot és important, aquí: el que diuen, el que callen i aquell gest del primer capítol de la segona novel·la. Res no passa perquè sí i tot va lligant poc a poc formant un trencaclosques que aconsegueix sorprendre't amb cada nova imatge que et mostra.

Estic molt contenta d'haver pogut llegir tota la sèrie (bé, tota la publicada fins el moment) amb aquesta continuïtat. Ara em caldrà esperar a l'entrega següent i em podeu ben creure que deixaré apartada el que sigui que estigui llegint aleshores per tornar a submergir-me amb el Sebastian i els seus companys perquè val molt la pena.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada