divendres, 18 d’agost de 2017

Secretos imperfectos

Posar-me a parlar avui de llibres de crims amb el que acaba de passar a la meva ciutat em sembla gairebé pornogràfic. I, contra tot pronòstic, ahir, quan ben entrada la nit seguien arribant notícies esfereïdores de tot el que passava, jo vaig refugiar-me en les darreres pàgines d'aquesta novel·la que portava dies atrapant-me. Me la vaig acabar i vaig agrair infinitament que aconseguís distreure'm.

Us he de dir que he ensopegat amb una sèrie que em donarà molt bones estones de lectura i, de fet, tan bon punt ahir vaig acabar aquesta primera entrega, vaig encetar la segona que ja apunta a lectura sense descans pel que em queda de vacances.

Un jove adolescent apareix mort a ganivetades en un bosc i la policia s'endinsa en la investigació d'aquesta mort que es complica. A més, les relacions entre la divisió de policies encarregada d'aquest assassinat també aporta molt entreteniment.

Si trobo que escriure una novel·la ja és ben difícil, escriure-la a quatre mans, com és el cas, ha de ser complicadíssim. I aquesta història lliga d'una manera perfecta, unint totes les peces que et va deixant pel camí com si fossin molles de pa. I tot i que tot el que explica seria terrible si fos cert, a la vista està que no pot ser-ho més que el que ens passa al costat de casa.

1 comentari:

  1. A mon pare li encanta la novel·la negra i veient la teua obsessió amb aquesta saga, crec que la primera part és un regal perfecte per a ell, com ho veus?

    ResponElimina