dimecres, 12 de desembre de 2012

Rebeca

Acabo "Rebeca" i torno a pensar que porto massa lectures encertant-la. De segur que hi deu haver un nom per aquesta síndrome.

La pel·lícula d'en Hitchcock ja em va agradar. La novel·la m'ha enganxat del tot. Una història que porta per títol el nom d'un personatge que no apareix en cap moment, i una protagonista que, en canvi, no ens desvetlla com es diu; on les flors del jardí representen tota la bellesa d'un entorn privilegiat i tota la malícia d'un passat amenaçador; un mar que es veu i no es veu, que se sent a estones; protagonistes que callen, que amaguen, que temen, que treuen conclusions equivocades. Tota una novel·la de misteri que podria haver caigut en la vessant romàntica i ensucrada però que les complicades ments dels personatges mantenen a cobert del color de rosa.

He pensat, també, que de vegades en parlem poc de les novel·les antigues. No clàssiques: aquells "novel·lons"  que s'han guanyat un lloc a la biblioteca de la història. No. Dic les històries (m'arriscaria a dir que ben escrites, però tots sabem que això pot arribar a ser molt subjectiu) que van ser un èxit (un altre concepte relatiu) en el seu moment i que poc a poc, hem anat deixant en l'oblit.
Amb la aquesta lectura m'he convençut per rescatar algunes d'aquestes novel·les i endinsar-me en el present de temps passats.

El llibre és: Rebeca. Du Maurier, Daphne. Trad. Fernando Calleja. ePub base v.2.0.
En paper i en català podeu trobar aquesta edició en català de La Butxaca.

4 comentaris:

  1. La pel·lícula m'encanta i només n'he llegit una adapcaió en anglès d'aquelles per estudiants. fa uns any que el tinc al lleixa ( física) de pendents i l'he tingut a les mans unes quantes vegades però no m'hi acabo de decidir . Potser deprés del teu post agafo embranaçida

    ResponElimina
  2. Mireia: Jo l'he gaudit molt! I la pel·lícula també m'encanta. Però el llibre és decididament millor.

    ResponElimina
  3. El llibre és molt bo, i crec que poc reconegut. M'alegro que t'hagi agradat, per mi va ser una petita descoberta.

    ResponElimina
  4. La pel·lícula és genial!!... I el fet que hi hagi una traducció en català de Labutxaca em fa pensar que potser, potser, potseeeer ;-))

    ResponElimina