dilluns, 23 d’abril de 2012

Crímenes exquisitos

De la mateixa manera com tinc assumit que, de tant en tant, l'organisme em demana una hamburguesa d'aquelles de les que n'obtindria més beneficis menjant-me'n el paper que l'embolica que no pas la carn en si, he començat a comprendre que al meu cervell li cal una dosi de sang i fetge sense tenir gaire present com està escrit. Potser, se li fa estrany al principi de començar la lectura, però després obvia el fet que els diàlegs siguin massa forçats (la gent no enraona així, per favor!) i que parli repetidament (insistentment, obsessivament) de foradar mugrons amb unes pinces de plata (pobres mugrons! Quina necessitat hi ha?) i es deixa vèncer per l'assassí que es va carregant el personal a cada capítol.

"Crímenes exquisitos" es un totxo de primera categoria (800 pàgines), d'aquells que si els enganxes a l'estiu sense res més a fer que respirar i llegir, et dura un matí i us ben asseguro que si sou del gènere (com sempre passa amb això) és de lectura fàcil.

No negaré que he tingut pensaments impurs del tipus "Aaaalça aquí! Però on vas?! Això no calia que fos tan, tan, tan sàdic!" , que hi hagut moments en què he pensat que l'ús abusiu i, al meu entendre, exagerat que es fa del sexe parla, potser, d'alguna mancança dels autors (nota: no necessito saber com són els pits de la detectiu, ni com es mouen quan fa segons què). Com us deia més amunt, alguns diàlegs m'han fet una miqueta de mal al ulls i no me'ls he cregut. Sí. I que penso que sobren ben bé 150 o 200 pàgines al mig, també. No és, ni de bon tros, de les millors novel·les policíaques que he llegit.

Però, i què? S'ha de reconèixer que té molt de mèrit mantenir el lector pendent fins al final tot i el munt de coses que no m'han agradat i els "tomba i gira" de l'argument.

Quan compro una hamburguesa d'aquelles que us deia, no busco que m'alimenti. Busco que em tregui la gana. Crec que "Crímenes exquisitos" vindria a ser una hamburguesa; oliosa, greixosa, en general poc memorable i de digestió pesada però ràpida i entretinguda de menjar.

El llibre és: "Crímenes exquisitos". Garrido, Vicente; Abarca, Nieves. Barcelona, 2012. Ediciones Versatil. 800 pàg. ISBN: 978-84-92929-52-8.


3 comentaris:

  1. M'ha agradat molt la metàfora que fas servir per comparar el llibre amb una hamburguesa. M'ha fet riure molt!
    Per desgràcia, o no, no m'agraden aquest tipus d'hamburgueses i habitualment no me'n compro cap així que de moment no m'atreu gaire el llibre però me l'apunto per un d'aquells moments que descrius tan bé!

    ResponElimina
  2. Amigos, gracias por esa crítica. Una hamburguesa de vez en cuando sabe muy bien... Es uan crítica hecha con inteligencia y la agradezco. Sin embargo, otros lectores pueden encontrar una comida más sofisticada en esta novela. Como muestra, tres lectores que dejaron su opinión en la web de la FnaC:
    http://libros.fnac.es/a696568/Vicente-Garrido-Crimenes-exquisitos#avisdesinternautes

    Gracias y un abrazo.
    Vicente garrido

    ResponElimina
  3. Amable lector anónimo ¿Una hamburguesa? Me encantan las hamburguesas. Espero que la de este libro sea completa, con su queso, con su tomate, con su lechuga, su cebolla crujiente y su mostaza alemana...
    Espero que tras la lectura, fueses a confesarte por los pecados cometidos (gastronómicos y sexuales).

    ResponElimina