dilluns, 23 de gener de 2012

El mecanoscrit del segon origen


A aquestes alçades, no us estic descobrint res amb aquesta ressenya. Els de la meva generació ens el vam llegir en algun moment d'entre final de l' E.G.B (setè en el meu cas, si no recordo malament) i els primers cursos de B.U.P.

Recordava alguna cosa: allò de "l'Alba, una noia (...) verge i bruna" i moments puntuals de la història però el cert és que no em va deixar cap mena de record, ni bo ni dolent, i tenia curiositat (jo que no rellegeixo mai) de veure com canvia un llibre llegit en un moment o un altre.  Òbviament, qui se'l va llegir aleshores, obligada, amb un termini i havent-ne de redactar un resum, no era la Laura que se l'ha llegit vint anys després, per gust, al seu ritme i sense cap tipus d'obligació.

M'ha agradat molt. L'he trobat dolç, entranyable, m'ha emocionat.

Durant la lectura he pensat que no sé ben bé què penso de l'obligatorietat de llegir certes obres a l'escola o de la manera com les llegim: és cert que t'han de dotar d'uns coneixements i recursos que et permetin, aleshores o més endavant, fer una tria de què vols llegir, per què i entendre-ho. Vist des d'aquí, sembla necessari que et mostrin què és el que s'ha escrit i que, potser, t'ho facin llegir.

Aquí em sorgeix el dubte.

T'ho fan llegir, però no pel plaer de llegir-ho, sino perquè en un moment determinat en què algú ha decidit per tu que ja has hagut d'acabar-te el llibre, demostris que l'has...Entès? Llegit? Que te l'han explicat? Que has llegit el resum d'algú altre? Mmm.

D'acord que si ningú no t'ha descobert mai que hi ha llibres que existeixen, mai no sabràs si vols o no vols llegir-los però també és cert que les coses obligades creen rebuig, crec. Un rebuig que, amb el pas del temps es pot transformar en un record poc agradable que et porti a deixar de banda totes aquelles obres que, potser rellegides en un moment oportú, t'haguessin agradat.

Bé, com podeu comprovar, no sé què en penso. Personalment, "El mecanoscrit (...)" no era un llibre per a mi amb dotze o tretze anys, però si llegir-lo aleshores ha servit per tornar-lo a agafar amb ganes ara, suposo que d'alguna cosa va servir.

El llibre és: El mecanoscrit del segon origen. Pedrolo, Manuel de. Ed. 62. Barcelona, 1986. ISBN 84-297-2466-4.

8 comentaris:

  1. Planteges un tema molt interessant i polèmic. Ara que tot es mesura estadísticament, caldria veure quants estudiants deixen de llegir per culpa de la tria de llibres obligatoris i quants dels estudiants que segueixen llegint o llegeixen sense obligatorietat ho continuen fent.
    Crec que s’ha d’ensenyar a llegir i a gaudir de la lectura i com tu molt be dius quant una cosa és obligatòria ja l’agafem amb recel.

    S’ha de saber no només fer una bona tria dels llibres que han de llegir els estudiants, sinó que també se’ls ha de saber estimular a triar, seleccionar i decidir en les lectures. Obrir el ventall, no tots els lectors tenim els mateixos gustos, i els estudiants tampoc. I si quan ets estudiant tries i llegeixes, de grans ho seguiran fent. I crec que d’això es tracta.

    Fa moltíssim que vaig llegir el “Mecanoscrit”, també com a lectura obligatòria, abans em va agradar i suposo que llegit avui, també, però d’una altra manera.

    ResponElimina
  2. Vull creure que es tracta de fomentar la lectura, i en principi es fa treballar els llibres per assegurar que els nens els llegiran. De totes maneres, penso que si els nens no tenen una altra mena d'estímul, és a dir, que els pares llegeixin, difícilment els agradarà aquesta mena d'activitat d'escola. És a dir, la veuran com una obligació i res més. Jo a l'escola no només llegia els llibres que deien (com suposo tots els que estem per aquí), i no tinc mal record de cap dels que em van fer llegir, vull dir que no em va quedar cap trauma. Però és que a casa sempre han estat unes bèsties lectores. Aquest que ressenyes és dels llibres que convé tornar a llegir ja de grans, així que suposo que algun dia caurà, és com un deute que tenim, no?

    ResponElimina
  3. Jo recordo que van fer com una mini-serie a la tele i em va ENCANTAR. No sé quants anys tenia però segur que me'l vaig llegir per plaer...jeje

    ResponElimina
  4. Quadern de mots: Vull pensar, també, que les persones canviem i evolucionem. Que de nen/adolescent, no t'agradi llegir no significa que un dia descobreixis que la lectura sí que t'agrada.
    Completament d'acord: el "Mecanoscrit" es llegeix d'una manera quan ets més jove i d'una altra quan ets més gran. Màgia. :)

    XeXu: Jo el que recordo és que de vegades, llegir el que em dèien a l'escola suposava no llegir el que jo volia llegir. I això m'emprenyava. A més, si ets de deixar el que no t'agrada, llegir per obligació és una condemna...Però estic amb tu que tampoc tinc cap trauma. :)

    S.N.: Ostres. Amb la gent que en parlo, del Mecanoscrit, tothom el recorda com que els va agradar...A mi, en el seu moment, ni fu ni fa. Ara sí que m'ha agradat.

    ResponElimina
  5. al quellegeixes hi ha un fil que parla de les lectures obligatòries del dret i del revès. Hi ha opinions controvertides, aferrissades i dubtoses.

    Jo penso que a les escoles haurien de separar la literatura de la lectura. Al llarg de tots els anys a l'escola, s'hauria de fer llegir, fomentar la lectura, recomanar un ventall ampli de títols adequats a l'edat i als gustos, i que els nanos poguessin triar. Apart, a les classes de literatura, fer llegir els textos que toquin, que sovint son un totxo infumable. Si la gent a qui no apassiona la lectura li fan llegir, diguemèr cas , la Regenta, i allò és la única cosa que ha llegit a l'adolescència, segur, segur, segur, que no tornarà a obrir un llibre mai més a la vida. En canvi, si apart dels totxos infumables, tambe llegeixen coses per plaer, ja no relacionaran directament lectura amb avorriment

    ResponElimina
  6. viu i llegeix: "Jo penso que a les escoles haurien de separar la literatura de la lectura". O_O Ostres, no se m'havia acudit mai i ho trobo una idea boníssima! I concideixo plenament amb que hi ha molt "totxo infumable" :)

    ResponElimina
  7. A mi també em va tocar llegir-lo "per obligació", tot i que aquest precisament em va agradar. Ara bé, com dius, molts dels llibres que he hagut de llegir a l'escola els he trobats avorrits, sobretot, per la dinàmica que se segueix a l'hora de plantejar i desenvolupar la lectura. Com es pretén incentivar el plaer per llegir si està tot excessivament pautat, des dels llibres que s'han de llegir fins al número de pàgines per setmana i els resums posteriors? És evident que cal canviar el model.

    ResponElimina
  8. Us recomano llegir una seqüela molt original del Mecanoscrit, es diu: "TT/600: L'origen del Mecanoscrit" de Robert Cavaller. Es pot llegir o comprar al kidle (Amazon): http://www.amazon.es/TT-600-Lorigen-del-Mecanoscrit/dp/1502943123/ref=sr_1_3?ie=UTF8&qid=1416582964&sr=8-3&keywords=mecanoscrit

    ResponElimina