dijous, 3 de novembre de 2011

1Q84 (Llibres 1 i 2)

Uau!

(Juro que deixaria en aquestes tres lletres el meu comentari sobre aquest Murakami i us ho estaria dient tot. De debò.)

Tal com anticipava, se'n va a la Llista directe.
Podria dir que m'ha agradat tot: el ritme, l'univers que crea Murakami, tot el personatge del Tengo, tota l'Aomame sencera, la gossa que menja espinacs, fins i tot totes aquelles coses que no he arribat a entendre però que, si algú me les expliqués ara, farien perdre una mica de màgia a tota la història.
Jo venia d'haver llegit, fa anys, "Tòquio Blues". I em va agradar. Molt. Però res comparable amb com m'ha agradat 1Q84.

Ja que "uau!" pot arribar a no ser del tot descriptiu, us diré per què m'ha agradat 1Q84:

Perquè va alternant les històries de l'Aomame i en Tengo. I quan deixa una, tu la voldries seguir. Però aleshores t'endinses en l'altra i quan s'acaba el capítol, tornes a tenir les mateixes ganes de retrobar-lo un capítol després.
Perquè no se m'ha fet pesat (i, senyors, estem parlant de gairebé 800 pàgines, que és un totxo de primera divisió). És d'aquells de "Va, una pàgina més i apago el llum". Signaria davant de qui fos que no li sobra ni una sola pàgina.
Perquè hi ha cuina. Perquè hi ha música i sons i soroll.
Perquè he acabat la darrera pàgina i ja he encarregat la tercera part. I friso per començar-la.
Perquè m'agrada quan veig el que m'expliquen. I amb aquest, ho he vist.

Ara bé, perquè m'ha agradat tantíssim, hi ha un parell de coses que m'emprenyen (una de seriosa i l'altra de tonteria):
  • (La seriosa) L'edició en català, està farcida d'errades. Estic segura que n'hi ha més de les que jo he vist, però us asseguro que n'he trobat una pila. I no m'ho explico, sincerament. Parlo de pífies del nivell d'inifinitius sense erra (concretament, recordo el cas sagnant de "trucar" sense erra final. Molt de mal als ulls).
  • (La tonteria) La coberta que se n'ha fet tant a Empúries com a Tusquets, trobo que no fa per a la història. M'agrada molt més la de la versió americana (a la foto) o la versió anglesa (1-2 i 3). La Q aquesta, en verd, no m'agrada gens. I m'estalviaré l'opinió de la Q en taronja del llibre 3.

Resumint, que trobo molt, molt, molt díficil recomanar llibres, sempre ho dic. Que tot depèn del moment, de les estones que tinguis per llegir, de què et vingui de gust i de mil variables més que vés a saber tu quines són, que potser la manera que té d'escriure el Murakami no entri igual de bé a tothom...ara bé, si coneixeu algú de qui us refieu en qüestions de gustos lecturils i us diu que us llenceu a llegir-vos el 1Q84, no cal ni que repasseu què se'n diu a la coberta, ni què diu la crítica, ni res. Llegiu-lo. Ja.

El llibre és: 1Q84 (ichi-kyû-hachi-yon). Murakami, Haruki. Tr. Jordi Mas López. 784 p. Empúries. Barcelona, 2011. ISBN: 978-84-9787-686-5

5 comentaris:

  1. Ja veig que t'ha acabat agradant tant com pintava, i no m'estranya gens. A mi també em va encantar, tant, que ja tinc el tercer a la meitat, i l'estic llegint a molt bon ritme. No et decebrà, em pots creure.

    Sobre les teves consideracions, és cert que hi ha alguns errors, però llegir en català no té preu. Respecte a la Q, em sembla que s'assembla més la de la versió catalana a l'original que no pas aquestes que ensenyes tu. A mi no em desagraden pas, la Q és important.

    I finalment, no és un llibre per recomanar. És un llibre per recomanar als fans de Murakami, però crec que és molt dur començar a conèixer aquest autor amb aquest llibre. Penso sincerament que cal alguna altra aproximació abans, com ara Tòquio Blues, que és una bona tria. Sí, és un llibre de cinc estrelles, una obra mestra per mi, però no tothom el gaudiria, n'estic segur. És més, molta gent ens el tiraria pel cap.

    ResponElimina
  2. Però es pot llegir sense haver llegit cap prèvia? A mi els totxos que enganxen són els llibres que més m'agraden!

    ResponElimina
  3. XeXu: Cert que llegir en català no té preu. Però em dóna per pensar que possiblement les errades que hi ha a la versió catalana es considerarien un escàndol a la versió, posem per cas, castellana. Poc favor fan a la llengua descurant aquests detalls.

    I no, no és un llilbre per recomenar. És bastant especial. :)

    S.N.: Uf, què difícil la pregunta. Jo et diria que sí, sempre i quan tinguis clar que no estàs llegint una història que encaixa des del principi.És molt especial. Però et pot agradar. O no, està clar. :)

    ResponElimina
  4. Sabias que amb els llibres 1 i 2 Murakami ja tancava la historia? El llibre 3 sembla que una mica es un afegit, surt un altre personatje, pero en els dos llibres primers crec que el que volia contar ja el donava per fet :)

    ResponElimina
  5. Tot just he començat el primer però em té completament enganxada. Tal i com dius, les històries paral·leles tenen tanta força que atrapen el lector des de la primera pàgina. I la capacitat de Murakami per crear un món semi-fantàstic és sorprenent. Totalment recomanable!

    ResponElimina